Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Ens volen sense classe

solidaridad-internacionalismo-autogestion

Una dels grans gols per l’esquadra que ens ha colat el sistema capitalista, potser el més gran de tots, és el concepte de ”classe mitja”. La classe mitja no és ni més ni menys que les classes populars sense consciencia ni acció ni opció de classe, que és com ens volen. I aquí evidentment és on ve la jugada mestra: despolititzar-nos,  aturar-nos i, el pitjor, fer-nos creure i pensar que la classe obrera és  aquella que treballa  en torns a una fàbrica fent una feina mecànica i està sense contracte, i que nosaltres som una altra cosa.

És evident que alguns partits polítics i determinats sindicats han entrat en aquest joc d’alimentar la despolitització. És fàcil sentir-ho encara sovint al Parlament, sobretot en boca del centre i la dreta,  i molt també en determinats tertulians que els fan el joc. Parlar obertament de classe obrera i defensar que la lògica del sistema econòmic i social que ens governa segueix fonamentant-se en la desigualtat entre classes, fa antic i  anacrònic. Parlar de classe mitjana, per contraposició, fa modern i actual.

Ara que ens trobem immersos en els voltants del 8 de març -Dia de la dona treballadora- es dóna un exemple paradigmàtic d’aquesta voluntat despolititzadora i uniformitzadora de classe mitja: treure el terme treballadora del títol i deixar-ho en un “Dia de la dona”, més transversal. Sota la pretesa voluntat d’”universalitzar” el nom (com si hi hagués gaire dones que els incomodés ser treballadores), existeix una voluntat manifesta de despolititzar, en aquest cas, les dones i sobretot de desvincular la lluita feminista de la lluita obrera.

Durant una temporada va funcionar l’invent d’una classe obrera amb un cert poder econòmic i va anar imposant-se la idea que no calia polititzar-se perquè el sistema capitalista havia assolit la maduresa: al nostre país la pobresa quedava massa lluny i hi havia, en general,  un nivell de benestar acceptable. La crisi econòmica està retornant-nos a una realitat que fa insostenible aquest invent.

Cal aprofitar doncs el moment, i que les organitzacions, partits i sindicats de classe fem un pas endavant i reivindiquem la necessitat d’una organització i d’una lluita política i sindical en clau de classe. De la necessitat d’optar per militar en clau de classe. El moment és especialment abonat per la lluita sindical: la gran precarització i destrucció massiva de drets laborals fan confluir  un moment de màxima dificultat (sóc un afortunat per tenir feina i si em queixo em fotran fora) amb un moment de màxima necessitat de les demandes en clau de classe.

Haurem de trobar la manera, tornant al títol, de retornar al glamour de la lluita amb sentit i opció de classe, a reivindicar la necessitat de tenir classe. De classe obrera.

Josep Raventós i Fornós

Fotografia: Álvaro Herraiz San Martín / Foter / CC BY-NC-SA

Anuncis

One comment on “Ens volen sense classe

  1. Sílvia Ayala
    Març 28, 2014

    Molt eloqüent el teu article, Josep!

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 13, 2014 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: