Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

El Procés, el País i el govern

2012-09-11-037-diada-catalunya-via-laietana-barcelona-cris-calderer-ara_l

El títol del present article és una declaració d’intencions. La juxtaposició d’aquests termes pretén fer evident que els tres termes es refereixen a coses diferents. Això, que pot semblar una obvietat, es va posant en dubte de maneres més o menys subtils des de diferents àmbits.  A vegades, es va més enllà i hi ha una clara voluntat de barrejar-ho tot a la mateixa olla per distingir els autèntics patriotes dels que només tenen/tenim la voluntat de posar pals a les rodes.

País i govern

En aquest país tenim exemples aclaridors sobre com determinats governs utilitzen el país per protegir-se o bé com la dinàmica perversa partidista porta a confondre l’un i l’altre. Determinades èpoques obscures del pujolisme van jugar a fer indivisibles les dues coses: si s’atacava el govern, s’atacava el país. També cal recordar que determinats governs espanyols han utilitzat la millor o menor entesa entre governs/partits per respectar-nos més o menys com a país.

Ara que estan molt de moda els governs de coalició nacional, es posa sobre la taula que les diferències entre els grans partits són més de caire estètic que de fons. El model capitalista no es qüestiona en cap cas, ni tampoc la deutocràcia ni la privatització com a pràctica, ni tampoc la voluntat de lligar ben curt les administracions amb més potencial de canvi, que són, sense dubte, les entitats locals.

Com a ciutadans tenim l’obligació de ser crítics i de confrontar models, també i sobretot en els moments especialment crucials pel país. Cal lluitar per deixar clar que govern i país són coses diferents. A Catalunya, estaria bé, per començar, aclarir si és saludable que qui es ven com a cap de l’oposició  faci de govern. O si ens creiem que qui ha estat el govern (i partit) garantista del règim autonòmic sigui ara el partit (i govern) de la independència. En tot cas, veurem de quina (i de quanta) independència.

Procés i govern

En primer lloc, resulta  absolutament essencial i imprescindible separar el procés independentista iniciat a Catalunya de la tasca del govern. Em sembla evident (i saludable pel país) que un pugui oposar-se amb fermesa a la tasca del govern (privatització de la sanitat, pressupostos de la vergonya, desmantellament del sector públic, criminalització de moviments socials, etc) i pugui estar d’acord amb el procés. És evident que el govern té aquesta intenció per tapar-se les vergonyes, però fem el favor de no caure en la seva trampa.

El govern ja ha fet servir el procés com a cortina de fum: el dia després d’aprovar-se la pregunta del referèndum, en plena mediatització de l’assumpte, es van reincorporar els vuit mossos autors de les lamentables imatges de l’agressió a l’empresari de l’Eixample, mort també segons s’ha dictaminat pels cops que va rebre dels agents públics.

Procés i País

Hi ha poca discussió, entre els que no ens neguem a acceptar la realitat, que el procés independentista és majoritari a Catalunya. Cal, però, no perdre de vista la necessitat de fer-lo majoritari a la resta de la nació. Hi ha alguns indicis de l’acció del govern del PP al País Valencià i a les Illes que apunta a un cert temor de contagi, sobretot la política lingüística i la llei de símbols balear. Haurem, per tant, d’incorporar en els esforços que estem fent la necessitat de donar resposta a la resta de la nació i a no desvincular el que es fa a Catalunya del que s’ha de fer al País Valencià i les Illes.

El procés iniciat a Catalunya, nascut de la gent, ha de continuar sent impulsat pel poble i no perdre el seu caràcter popular. És imprescindible, i no dubto que caldrà lluitar perquè  el parlament i els partits no se n’apoderin. Això també passarà perquè la societat civil organitzada que hi va al davant (ANC, Òmnium) i la no organitzada siguem capaços de no perdre la perspectiva en aquest sentit, i sobretot, perquè el poble lluiti per reclamar l’autoria i el protagonisme del procés, des de dins o fora d’aquestes organitzacions.

El procés ha generat alguna situació, diguem-ne curiosa. Personatges de dubtosa vàlua política, com Ernest Maragall, s’han vist catapultats al règim d’herois per haver abraçat el procés i dir frases com “l’única opció  intel·ligent per  aquest país és la independència”. És evident que tot i tothom suma, i en Maragall no és l’excepció. Ara bé, no perdem de vista quines han estat les actuacions polítiques abans d’entronitzar ningú. Com a dada recordar que va ser conseller d’Educació en una etapa del tripartit.

El procés també haurà d’anar definint per quin model de país treballem. Ara com ara, no se n’està parlant massa més enllà de fer aflorar de manera més o menys afortunada la llista de greuges de continuar a Espanya com a contraposició. Aquí serà més important encara fer-nos forts i no cedir ni un centímetre: hi haurà pressions importants perquè passi alló tan lampedussià de “canviar-ho tot perquè res no canviï”.

Fins i tot, i per acabar,  em sembla evident que es pot estar en desacord amb la gestió del procés, i ser independentista. Perquè d’independència n’hi ha una, però d’Independència n’hi ha moltes, totes reivindicables i imprescindibles, i ara com ara no sembla que la  primera (la de la minúscula, la que ens allibera només d’Espanya)  contempli massa  la segona (la important de debò, l’econòmica, social, de gènere, de relacions laborals, etc), mentre que per uns altres, la primera només és el primer pas necessari per a la segona.

Josep Raventós i Fornós

Fotografia: Joanjo Aguar Matoses / Foter / CC BY-NC-SA

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 5, 2014 by in Uncategorized and tagged , , , , .
%d bloggers like this: