Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Reaccionaris del món, uniu-vos!

Un fantasma recorre Europa, i és el de l’auge dels grups reaccionaris. Avancen electoralment per tot el continent des d’una òptica local, identitària, kitsch i xenòfoba. Per tant, tot i que apareixen a diferents països, la unitat és impossible: el grec d’Alba Daurada és vist amb menyspreu pel populista autríac. L’Altre, per molt reaccionari que sigui, segueix sent l’Altre. Al reacionari no el guia cap idea universal, només la defensa d’una particularitat que veu amenaçada i el desig de recuperar un suposat passat esplendorós i pur. Davant d’aquesta figura, tot moviment polític que no vulgui esdevenir reaccionari, ha de tenir una direcció i vocació universals, malgrat que neixi i estigui localitzat inevitablement en un lloc concret.

earth-12

El reaccionari parteix d’una dependència respecte l’acció primera que genera la reacció. Aquesta dependència és font d’un enorme malestar. Hi ha reacció respecte a allò nou, allò que genera un nou present. Quan sorgeix una nova possibilitat que permet l’aparició d’un subjecte polític que hi respon afirmant-la, això produeix una redefinició de la situació que el reaccionari no està disposat a tolerar.  Tinguem present que quan parlem de subjecte reaccionari no parlem d’un individu, sinó d’una força que es vehicula tant a través d’individus com d’ institucions o emocions.

El reaccionari per excel·lència és l’Estat, que veu sacsejat l’estat de coses que administra. L’Estat, sigui gestionat per les dretes o les esquerres, és reaccionari ja que no pot assumir cap procés de transformació. L’Estat és. La societat pot ser líquida, però l’Estat és ben sòlid. Només es veu obligat a moure’s per l’aparició de l’esdeveniment inesperat, que l’obliga a resituar-se. I tota resituació és una mostració, l’obliga a fer-se present. I això és el que no vol. L’Estat prefereix presentar-se com a estat de coses naturalment disposades i no com Estat encarregat de vigilar i defensar l’estat de coses qua apareix ara com a no natural. La grandesa de tota acció veritablement política és, precisament, que fa aparèixer l’estat de coses com a creació de l’Estat. Llavors, l’Estat ha d’execir, i mostrar, la seva funció essencial de caràcter policial: exercici de la força, la territorialitat i la submissió a lleis que apareixen com a eines de domini infranquejable; així doncs, el ciutadà pren consciència del que realment és: un súbdit. En aquest sentit, la gestió de la consulta per part del govern espanyol és una mostració evident de què és l’Estat.

Tot 11 de setembre té el seu 12 d’octubre. Arran de l’esdeveniment polític de l’11-S, la gent es divideix entre els que s’incorporen al nou relat i els que no hi creuen, i s’erigeixen en defensors d’allò vell. No obstant, el reaccionari ja no pot defensar l’antic estat de coses, que ha saltat pels aires per l’acció política. La seva tragèdia és que ja no existeix allò que vol defensar. L’ou s’ha trencat i ja no es pot recompondre. El reaccionari, per ser efectiu, es veu obligat a adaptar-se a la nova situació  i generar novetats reaccionàries que puguin anul·lar els efectes de l’esdeveniment. Li cal crear arguments de resistència que s’ajustin a la novetat, tot i que la seva tesi de fons és que no hi ha novetat, que res d’important s’ha esdevingut. Intentarà negar la realitat de l’esdeveniment i apel·larà a la majoria silenciosa. Però amb això no n’hi haurà prou, la sotragada és profunda i evident, la situació ha canviat i li cal resituar-se: recorrerà a discursos de tot tipus (econòmics, històrics, familiars,…), a paraules-refugi (convivència, ciutadania,…), a emocions (por, resignació,…). De la mateixa manera que l’entusiasme és l’afecte del subjecte polític al servei de la Idea, cal tenir present que el subjecte reaccionari farà servir les emocions per desentusiasmar-lo i desencoratjar-lo.

L’aparició de la política espanta al reaccionari. Ell vol seguir amb la gestió de l’estat de coses previ, però l’aparició de l’esdeveniment polític ho impedeix. Quan hi ha política? Quan hi ha un procés al servei de la Idea (universal) i no de l’interés particular. On hi ha política?  On es treballa per la Idea. De quina manera s’evita la política? Quan, des de la reacció, s’intenta enfosquir la Idea i reabsorvir l’esdeveniment transformador a l’estat de coses previ. Com es pot plantar cara a la reacció? Perseverant en la política, evitant la seva desaparició.

                                                                                                                  Josep Soler

Photo credit: Rufus Gefangenen / Foter.com / CC BY-NC-ND

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 18, 2014 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: