Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Excepció

cie_l

11 de gener de 2014. Milers de manifestants a Bilbao. Un tsunami humà, una multitud reivindicant la llibertat per sobre de lleis injustes. “Giza eskubideak. Konponbidea. Bakea” (Drets Humans, Acord, Pau). Gota a gota, el poble basc és convocat per acabar amb l’estat d’excepció permanent que l’Estat espanyol imposa. I respon. Ha vessat el got. És una marxa unitària, històrica, excepcional. El reclam: posar punt i final a la dispersió dels presos i avançar cap a un acord de pau. Quan un Estat se salta les seves pròpies lleis, deslegitima la seva sobirania. El poder del dret, aleshores, equival al revés de la violència (com indiquen les recents detencions d’advocats de l’esquerra abertzale, per exemple). Un nou front s’obre camí en el procés destituent del règim monàrquico-parlamentari sorgit de la Transició espanyola sense discontinuïtat amb el franquisme. Ruptura en el temps polític, acceleració. Canvi d’escenari imminent. No es pot silenciar la veu, les veus, de tot un poble.

11 de gener de 2014. Concentració davant del CIE de la Zona Franca de Barcelona. Dins el territori de l’Estat espanyol, com en d’altres Estats de la Unió Europea, apareixen espais d’excepció. Amb una vigència del poder sense llei, els immigrants retinguts als Centres d’Internament d’Estrangers veuen com els seus drets són objecte d’un buidament absolut. Allà no són ningú, totalment a mans de la policia que els reté contra la seva voluntat, arbitràriament, sense cap garantia. Irregularitat, il·legalitat, impunitat. Aquests centres no són presons, no es regulen en funció del sistema penitenciari. És pitjor: són llimbs jurídics on el poder es manifesta amb tota la seva cruesa. En teoria, els estrangers hi estan retinguts de forma cautelar. A la pràctica, però, estan exposats a un abús constant. Al marge de la llei, l’opacitat regna en aquests no-llocs de la democràcia. L’existència d’un sol CIE ja és una infàmia. I és que, com explicava fa poc Giorgio Agamben a Le Monde Diplomatique, amb el pretext de la seguretat ens convertim en hostatges dels règims imperants.

11 de gener de 2014. Comença un any decisiu. En fa tres-cents d’una derrota, la de 1714 a Catalunya a mans de les tropes borbòniques. S’han inaugurat els actes institucionals de commemoració. Memòria i projecte es troben cara a cara; representants i representats, també. Un any decisiu per decidir-ho tot. Els poders constituïts, en ple estat d’excepció, estan sent desbordats per un poder constituent que emergeix amb força. Politització: l’anomia de la dominació només podrà ser superada per un acte de sobirania excepcional.

11 de gener de 2014. La persistència de la crisi econòmica i de les suposades mesures d’emergència per combatre-la representen una de les pitjors ofensives de la història contra les classes populars. La irrealitat d’uns indicadors macroeconòmics en positiu contrasta amb la misèria real en augment. Però des de baix, la societat s’organitza. Acumula forces. S’estan posant les bases d’una nova època i caldrà prendre els carrers per gestar-la, per aprendre i reprendre la lluita. Quan regla i excepció no es poden distingir, només el poble pot fer el tall que permetrà obrir aquesta nova època. Quan es concentra el rebuig, apareix l’esperança. Aquesta esperança, a la fi, prefigura l’esdeveniment de la Revolució que el rebuig desencadena imparable.

Oriol Farrés Juste

Fotografia: ajrob / Foter.com / CC BY-NC

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 12, 2014 by in Actualitat and tagged .
%d bloggers like this: