Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Ultralocalisme, un antídot contra l’esnobisme

Hi ha dues maneres d’entendre l’entorn (i la cultura) més proper i la relació que pot tenir amb allò que és universal: són l’universalisme i el localisme. La diferència rau en el punt de referència i en el vector. Quan el punt de referència és allò que ens és distant la mirada és universal, universalista, i en certa manera relativista. Aquest enfocament, propi d’El País, de la modernor, de festivals de música que preferiria no esmentar… cau fàcilment en l’esnobisme. És escoltar Vida Secreta de Toti Soler (si és que mai s’arriba a fer) a partir de One quiet night de Pat Metheny, i no al revés; és llegir Vayreda (si és que mai s’arriba a fer) a partir de la literatura anglesa -Stevenson, Conrad, Wilde…-, i no al revés.

Per què no fer les coses, doncs, a l’inrevés, o millor, del dret. Per què no atansar-se a l’altre a partir d’un mateix, d’allò que és més proper? Per què no “valorar” (amb tots els sentits del mot) l’universal a partir d’allò local? D’això els antropòlegs en diuen etnocentrisme, en el millor dels casos i essent benevolents. Tanmateix hi escau més el terme localisme; i si la referència és, no ja l’entorn proper, sinó el que ens és extremadament proper, ultralocalisme. Així les coses, el Pirineu són els Alps en petit, o els Alps són uns Pirineus sense mesura? O encara més, una vall suïssa pot ser una traducció excessivament pulcra de la vall que uneix Dosrius amb Arenys de Munt, la vall de Canyamars. Qui millor ha desenvolupat aquesta perspectiva, a tots els efectes, és en Perejaume, i molt especialment un dels seus llibres, Obreda, que enguany ha complert els 10 anys. Permeteu que m’hi entretingui.

Ultralocalisme

En Perejaume, l’entorn cartografiat, la relació entre l’home i l’entorn, la creació artística imbricada en un lloc (l’ultralocalisme) són algunes de les constants que  centren l’obra poètica -i artística-. Toni Sala sintetitza aquesta concepció de l’art i la literatura perejaumianes quan apunta que la seva “és una obra caminada, impregnada del país immediat, la terra, el recorregut sensorial de cada sot, turonet, fondalada o clariana” (Sala, 2006: 105). La llengua perejaumiana ja suggereix aquestes possibilitats; és amant dels topònims, que apareixen en una quantitat més que notable en els diversos llibres, especialment en els dos primers volums de poesia, Oli damunt paper i Obreda. Cal tenir present, des de Verdaguer fins a Heidegger, que anomenar els indrets és una forma privilegiada de relacionar-s’hi i és també una mena de “catalogació” del món, per tal com la toponímia és la forma lèxica més integrada al territori, i expressa una relació indestriable entre home, entorn i història.

Perejaume no entén la creació desvinculada de l’indret, ni l’universalisme buit. Des d’aquesta perspectiva l’opció és la de l’ultralocalisme com a única possibilitat estètica fonamentada: “la vocación internacionalista como motor de la obra empequeñece […] no se puede ser universalista de una vez […] porque crea una cultura nómada pero sin tener un lugar donde ir […] una roulotte parada […] una actitud local me permite desplazarme puntualmente allí donde quiero” (Montolío, 1990: 152). O plantejat d’una altra manera, en positiu: “he optat per estavellar-me contra un lloc concret, petit i precís” (Nopca, 2011). Un cop llegida -i assumida com a pròpia- la mirada ultralocal de Perejaume, ja no me n’he pogut desvincular més. Suposo que amb aquestes línies no he estat capaç ni tan sols d’evocar-ne la profunditat. Per això suggereixo les pàgines poètiques i assagístiques escrites ara tot just fa una dècada a Obreda.

Jordi Pedret Rodes

 

PEREJAUME (2003) Obreda. Barcelona: Edicions 62.

MONTOLÍO, Celia (1990) “Perejaume: los nombres del paisaje”. Lápiz. Núm. 128-129. p. 58-67.

NOPCA, Jordi (2011) “Perejaume, o la natura feta paraula”. Ara. 02/10/2011.

SALA, Toni (2006) Comelade, Casasses, Perejaume. Barcelona: Edicions 62.

Anuncis

One comment on “Ultralocalisme, un antídot contra l’esnobisme

  1. Roger Fusté
    Desembre 16, 2013

    Jo he entrat en els dominis de Perejaume amb el més recent “Pagèsiques”. Enlluernador, infinit, inacabable. No sabem el que tenim. Veig que a “Pagèsiques” caldrà que li creixi una comarca veïna, “Obreda”. Salut!

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Desembre 15, 2013 by in Uncategorized and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: