Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Projeccions

Estic asseguda en una cadira de fusta petita, una mica malmesa pel pas del temps. I no em puc moure.

Una corda m’agafa les dues mans i les dues cames. És gruixuda, aspra, i m’estreny tant que el dolor traspassa els límits purament físics. Ara és al cor, ara és a la gola, ara és ràbia. La meva sang flueix pels canells de les mans que ja s’han adormit, pels turmells, que estan tan junts, que no puc distingir on acaba un i comença l’altre.

-Aixeca’t –diu una veu que no sé d’on prové. Miro al meu voltant i no veig més que foscor.

-La corda no hi és, no existeix –torna a repetir la mateixa veu-. Aixeca’t.

Em moc de nou, però noto la força de la corda que limita les meves dues mans, les meves dues cames, el meu cos sencer. No sé què hi faig aquí, no sé qui m’ha lligat, no sé el perquè… Estic molt cansada i finalment em deixo caure, rendint-me a mi mateixa.

Podria morir aquí i ningú ho sabria. Sola.

Miro per la finestra i deixo que la negror de la nit engoleixi la meva mirada. I em trobo amb l’esguard d’una dona vella que m’observa amb el rostre serè, sense immutar-se. Li parlo, però no em sent. Crido, però tampoc em sent.

***

La veig asseguda a la cadireta de fusta, amb el rostre abaixat, finalment rendint-se al món, ja sense esma per desfer-se d’aquestes cordes que en realitat no existeixen. Sé que no la puc ajudar malgrat que ho vulgui, perquè no m’escoltaria, perquè no està preparada per sentir el que jo li podria dir des d’on sóc ara, amb vuitanta anys, amb tota una vida viscuda. I em reconec en ella, perquè sóc jo, ara fa tants anys: jove, independent, amb la creença cega de ser capaç de tot, de poder amb tot, de tenir la vida controlada i de conèixer l’art de viure-la.  I sobtadament unes cordes, gruixudes, la lliguen, em lliguen.  Ella les veu perquè hi creu, jo no, perquè sé que no hi són. Aixeca’t, li diria. Però no pot aixecar-se mentre la seva ment la tingui lligada. He de deixar que segueixi el seu camí sola, jo ja no puc caminar per ella.

Abans de marxar carrer avall i perdre’m en la fredor d’aquesta nit hivernal, li somric, i sé que ella em veu. Assenteixo amb el cap i segueixo el meu camí, ben lluny d’on és ella ara, ben lluny d’on era jo.

***

I ara que ella ha marxat m’he quedat completament sola. La veu ja fa estona que s’ha quedat en silenci, potser esperant que succeeixi alguna cosa. I jo també espero, quieta, en aquesta calma que s’ha instaurat a la sala. Ja no em moc perquè el dolor és massa intens i s’ha instaurat dins meu.

Rodejada d’aquesta quietud desitjo que s’esdevingui el miracle i que arribi la llum que em falta per a veure-hi. Tanco els ulls i noto que ja no peso tant, que sóc més lleugera i més petita. Floto. Gairebé desaparec.

 I tinc unes meravelloses ales de cera, amb els colors de l’arc de Sant Martí, que m’eleven cap al sol de l’alba, que ara està aclarint el cel. No tinc por de cremar-me, ni por de caure.

Perquè si caic ja conec el camí. Només hauré de tornar a seure en aquesta cadireta de fusta que sempre em fa un lloc, i sentir aquest dolor que m’empresona.

Ara que volo amb els corrents de l’aire, tan a prop del sol, he de deixar que les meves mans, lliures, escriguin soles en aquest abisme de l’amor i el no judici, per a mi, desconegut.

ProjeccionsEmily Jiménez Barker

Imatge: Waiting for luck de Vladimir Kush.

Anuncis

2 comments on “Projeccions

  1. Sílvia Ayala
    Desembre 8, 2013

    És molt bonic aquest article Emily! Trobo que la metàfora es pot aplicar a diferents lligams i lloses que ens anem trobant durant la vida! I, molt ben escrit, bravo! Congratulations!

    • Emily
      Desembre 9, 2013

      Moltes gràcies, Sílvia :))

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Desembre 7, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: