Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

El sopar de Sirventès (un conte urgent)

Sopar

“Tots els homes defenseu implícitament que l’universal és el masculí.” La frase va flotar una bona estona suspesa enlaire com si busqués el seu espai en aquella taulada majoritàriament masculina. El sopar de Nadal de Sirventès s’havia convertit en una reivindicació explícita de la feminitat de la revista davant la neutralitat còmplice de la comunitat masculina de col·laboradors. Ningú no s’atrevia a badar boca. Fer-ho representava exposar-se a ser titllat obertament d’androcentrista, en el més lleu dels casos. I molts ja se sentien la llufa penjada sense ni plantejar-se de posar-hi cullerada. Un hi hagués fet broma per treure ferro al tema. Un altre hagués matisat algun postulat massa estripat. Encara un tercer hagués posat un punt o altre sobre les is. El quart hagués deixat anar l’atzagaiada perquè la cosa no tingués més transcendència de la que tenia. El cinquè ja hagués fet un discurs conciliador del “sí, ja ho sabem, bla-blà, bla-blà, bla-blà”. El setè, al racó, ni hagués gosat aixecar els ulls del plat, avergonyit de la seva condició i de la seva conseqüent visió esguerrada del món. La resta havien decidit no anar al sopar, no pas per estalviar-se el tràngol, sinó per pura impossibilitat física.

La conversa era únicament femenina. El discurs pertanyia a les dones. Els homes continuaven guardant silenci. La majoria trobava que en el fons tots plegats estaven prou d’acord, però se’n sentien exclosos per la il·legitimitat que els representava haver nascut homes (la classe i la nació no hi feien res, en aquest cas). Amb la vista enrocada al plat de manera perenne, el setè feia penitència i pensava que res no hi feia que entre les seves millors i més nombroses amistats hi hagués més dones que homes, que de ben petit li haguessin inculcat la igualtat entre homes i dones, que no hagués dubtat ni un segon que cuinar, netejar i tenir cura de les criatures també era responsabilitat seva, que sabés que violentar la gramàtica no tenia res a veure amb la visibilitat de les dones, que condemnés enèrgicament qualsevol tipus de discriminació, que conegués un nombre similar d’homes i dones sensats i solidaris, i un nombre semblant d’homes i dones negligents.

El tema es va allargar una estona més. Com que la masculinitat de la taulada va fer mutis, i no hi havia més cera que la que crema, aviat es va arribar al cap del carrer. El sopar va continuar entre converses banals sobre foteses diverses i debats transcendents sobre qüestions internes de la revista. Aquell tema va quedar anul·lat per incompareixença d’una de les parts i mai més no se’n tornà a parlar.

El setè, una mica perjudicat pels avatars nocturns de la vetllada, va pensar que havia fet bé de callar i fer acte de contrició quan va arribar a casa i el seu fill, que tot just començava a articular paraules, li va dir “mama”. Es va prometre que al pròxim article parlaria de literatura.

Josep Ramis

Imatge: The Last Supper (Alessandro Citti)

Anuncis

One comment on “El sopar de Sirventès (un conte urgent)

  1. Roger Fusté
    Novembre 12, 2013

    Esplèndid! A veure doncs qui d’entre nosaltres gosa prendre primer la paraula…

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 9, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: