Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

L’avar i el tresor (III)

Newman

“La possessió i el tenir estan lligats al tacte i s’oposen en certa mesura a la percepció visual”[1], afirma Walter Benjamin. És curiós que digui que la possessió i el tenir s’oposen a la percepció visual. En una primera lectura no és així com el lector, distret, entén la frase. El lector potser entén que la percepció visual té una relació menys estreta amb la possessió que no pas el tacte, que hi té un vincle més fort. Però per bé que Benjamin matisi (diu “en certa mesura”), no és d’una qüestió de grau del que es tracta aquí, d’una qüestió de més i de menys, sinó d’un relació d’oposició. La percepció visual s’oposa a la possessió i al tenir –o la possessió i el tenir s’oposen a la percepció visual, si respectem l’ordre que Benjamin dóna a la frase: si tinguéssim més espai, podríem interrogar-nos molt sobre els efectes que produeix el canvi de subjecte.

Què vol dir que s’hi oposen? Ha de voler dir almenys això: que allà on la mirada irromp, la possessió i el tenir esdevenen més incerts, més difícils. I si això és cert, també ho ha de ser això: que la possessió i el tenir reben la seva certesa del tacte, de la mà.

***

Però com que ull i mà formen part del mateix cos el joc es fa difícil. Allò que l’un fa l’altre ho desfà. Un i altre es van fent la guitza. L’ull dissipa les intimitats de la mà.

***

És pel tacte que l’objecte esdevé meu; és palpant-lo, acariciant-lo, sospesant-lo, prenent-lo, etc. que hi inscric el meu nom. La mà i només la mà me’l ret. Passar-hi la mà, aquest és el secret -com en els murs de les piràmides dels dibuixos animats: cal resseguir les parets pacientment amb la mà fins a trobar-ne la pedra màgica que, obrint la cambra amagada, entregarà el tresor a l’intrèpid.

Però aquí encara no s’explica per què caram la mirada en certa mesura, com matisa Benjamin, me’l manllevaria.

***

Potser enlloc no es fa més evident el vincle entre tocar i posseir que en els museus.

L’experiència dels museus és una experiència dramàtica. L’esperit, que només pot veure però mai tocar, se sent lluny de tot, pobre de tot.

La buidor que hi sentim es va fent més i més fonda a mesura que anem travessant les sales plenes d’objectes que se’ns convida certament a mirar però que se’ns prohibeix rotundament de tocar, de palpar, etc. Com més quadres veiem, mirem, contemplem, més pobres ens anem fent (la mà es va marcint dins la butxaca, postrada,  i amb ella la riquesa que en entrar al museu havíem somiat, potser sense saber-ho, vagament, de fer nostra). L’experiència de les obres és incompleta i frustrant perquè no se les pot tocar. Caldria que poguéssim tocar les escultures, descobrir les pintures amb la mà (qui pogués tocar els degotims de pintura d’un Tàpies o un Barceló!). En un cert sentit (matisem, com Benjamin), sortim dels museus més pobres, més desposseïts.

***

Finalment, el lladre sempre és traït per la seva pròpia ditada. L’acaba condemnant la golafreria de la seva mà. La mà li dóna i li treu tot.

***

Quan Mauss[2] descriu els processos de la transacció de béns –mancipatio, traditio– en l’antiga cultura romana (però també en altres cultures: Illes Banks, Melanèsia, cultura rural francesa) i es pregunta a través de quins gestos s’acomplien, avança la hipòtesi segons la qual la persona que s’havia de desprendre de l’objecte el colpejava amb el palmell de la mà abans d’entregar-lo al nou posseïdor. Com si la mà hagués d’acomiadar-se de la cosa, de sancionar la transacció, o de donar-hi la seva benedicció.

***

Quan perdem una cosa hi ha un dol de la mà.

***

Que la mà ret, entrega, apropa, es fa palès també en el fet que les coses sagrades no es poden tocar. La mà desfà la seva llunyania.

***

Gómez de la Serna, en el seu increïble Senos[3], també parla del privilegi de la mà, del tacte, respecte a la vista en el fragment titulat Ciegos: “Los ciegos los poseen de tal modo [los senos], que los podrían modelar como no podría modelarlos el hombre que ve y que por tener vista pierde más su estructura, se desconcierta más, se distrae, se pierde”. Primera pista important per comprendre l’afirmació de Benjamin.

***

El gust de fer dringar monedes dins l’invisible de la butxaca.

***

Què és mirar si en la mirada es dreça la cosa mirada de tal manera que ja no la puc posseir?  Què és mirar si quan miro arruïno la meva propietat? O què és posseir si la mirada l’ha d’afeblir? Hipòtesi: la mirada, afirmant la quidditat de la cosa, me la sostreu i me la mostra sempre altra i llunyana. La mirada proclama que estem separats; la mà, el tacte, en canvi, ens reuneix. La mirada assabenta, la mà ajunta. Si més no, aquesta idea serviria per explicar el misteriós quadre “El petó” de Magritte (un home i una dona, amb els rostres coberts per un llençol, es fan un petó sense veure’s: és un petó que els ulls mai podran interrompre).

***

Alain Badiou: “Quan toques una cosa, ets aquesta cosa i a la vegada no l’ets.  És tot el drama de la carícia amorosa.”[4] Ni tan sols el tacte, doncs, no ens hi acaba d’apropar mai prou?

Roger Fusté


[1] Benjamin, Walter (1997). Paris, capitale du XIXe siècle: Le Livre des passages. París: Cerf

[2] La traducció al català és meva. Mauss, Marcel (2007). Essai sur le don. París: PUF

[3] Gómez de la Serna, Ramón (2005). Senos. Madrid: Biblioteca Nueva

[4] La traducció al català és meva. Badiou, Alain (2011). Éloge de l’amour. París: Flammarion

Imatge: Les mans del pianista Claudio Arrau, fotografia d’Arnold  Newman, 1961.

Anuncis

2 comments on “L’avar i el tresor (III)

  1. Emily
    Novembre 8, 2013

    A mi m’ha fet pensar en el meu fill, que com tots els infants (suposo) només sent que posseeix un objecte quan el pot tocar i llavors pot dir “això és meu”. Si només l’observa, es queda en el voler-ho posseïr, el voler-ho tocar.

    • Roger Fusté
      Novembre 12, 2013

      Hola Emily! Gràcies per l’observació! No hi havia pensat, en prenc nota! M’imagino que en els infants tot això del tacte i la possessió, del tocar, del manipular, es deu fer claríssim.

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 7, 2013 by in Uncategorized and tagged , , , .
%d bloggers like this: