Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

De perspectives femenines, encara

Les dones només sabem parlar de coses de dones? Quina necessitat tenim d’insistir, article rere article, amb la qüestió del gènere? La rentrée a Sirventès ha arribat carregada d’articles, diguem-ne, feministes. Hem reflexionat sobre maneres de fer política, sobre cossos, sobre les maneres de vehicular alternatives des d’un punt de vista femení. Tothom a Sirventès reflexiona, d’una manera o d’una altra sobre la societat, la política o la cultura, però ens trobem que les dones que escrivim aquí parlem sovint de gènere. Sembla que hàgim de justificar-nos com a oprimides, de demostrar, abans de res, la validesa de la lluita de les dones. Sirventès, un espai ideat per homes, es converteix, a estones, en un espai feminista. Per què som només les dones les qui tenim necessitat de definir-nos com a gènere?

Strange?

Comparem-ho un moment amb els escriptors i les seves justificacions segons l’hegemonia o el prestigi de les llengües que utilitzen. Als escriptors que escriuen en català, quan se’n van de gira pel món, sovint la primera pregunta que els plantegen és per què han escollit escriure en aquesta llengua i no en castellà (o en francès). Evidentment, en el cas dels seus col·legues que publiquen en espanyol, a ningú se li acut demanar-los el perquè de la llengua triada. És normal. Escriure en espanyol és projectar-se al món, és entrar en un univers cultural legítim i homologable (sobretot vist de l’estranger). Escriure en català és un particularisme, una curiositat o fins i tot, un joc. Així doncs, a França, per posar un exemple ben proper, Quim Monzó o Francesc Serés són écrivans espagnols que, com a dada curiosa, fan llibres en català. Mentrestant, l’escriptor d’una cultura estatal, serà això, escriptor, sense dubtes sobre la seva identitat, sense haver-se de justificar per qüestions tan bàsiques com la llengua d’escriptura.

Doncs bé, per continuar amb l’exemple de les lletres, quan s’analitza la literatura de Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal o tantes altres, no hi falta mai l’anàlisi de gènere. Són dones, per tant, pot ser important saber de quina manera el fet de ser-ho els ha influït en la producció literària. Si això és interessant, també ho deu ser la influència que té sobre la literatura dels dos mascles citats anteriorment què tenen o deixen de tenir entre les cames. En canvi, no trobem articles de l’estil “Jordi Puntí i l’home en la societat catalana contemporània” o, sobretot, antologies poètiques com “Veus masculines dels Països Catalans”. Un recull de textos escrits només per homes no seria mai “literatura masculina”, sinó “literatura”. I punt. Així, igual que alguns són escriptors però amb la particularitat d’escriure en català, unes altres són escriptors de qui cal fer notar que són de sexe femení.

Podríem dir que, d’entrada, tot és masculí en el nostre entorn, però ens equivocaríem. Més aviat, i per no allargar-nos en aquest punt, diríem que tot el que té prestigi, és masculí, però ho considerem universal. Quan els companys de Sirventès escriuen articles, ho fan des d’un punt de vista sexualment no explícit, és a dir, masculí. Els homes són persones en general, i les dones som persones amb alguna peculiaritat o afegit. Com quan sóc en un bar i vull anar al lavabo: em trobo dos pictogrames, un de format per un cos amb dues cames, dos braços i un cap (un cos humà, com el meu) i un altre de semblant però amb algun atribut considerat femení. Casualment, el pictograma masculí és el mateix que es fa servir en general per indicar, simplement, persona. Així, tant en els lavabos com en la literatura, a la nostra societat, femení és una variació de l’universal, que és masculí.

És probable que tots els qui escrivim aquí vulguem aportar el nostre granet de sorra per ajudar a repensar el món que ens envolta. Partim de situacions i contextos particulars que formen la diversitat dels articles que es publiquen. Les experiències personals, la trajectòria vital o els obstacles amb què ens hem trobat, han forjat la visió subjectiva que tenim del món. Per tant, tots, sense excepció, tenim perspectiva de gènere i comprenem el món des de la categoria home/dona que se’ns ha assignat. Més que preguntar per què les dones escrivim articles feministes, podríem plantejar-nos si els articles que no fan explícit un posicionament de gènere, no estan defensant que el masculí és l’universal.

 Alba Flórez Canals 

Si us interessen les representacions de masculí i femení als lavabos públics i els problemes de classificar binàriament la societat, no deixeu de llegir l’apunt Go Where?: Sex, Gender and Toilets del blog canadenc This is Hysteria.

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 4, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: