Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

L’allargada ombra de les Torres Bessones en terres àrabs

Si un observa el funcionament del mercat editorial se n’haurà adonat que quan una editorial, sobretot si és petita, inicia una nova aventura, normalment ho fa publicant d’entrada dos o més títols. És la manera d’assegurar certa presència en un món on l’excés i la rotació del producte és tan gran que les novetats amb prou feines tenen temps per respirar. Una opció que també respon a la necessitat d’identificar ràpidament la nova editorial amb una línia concreta i diferenciada. Doncs bé, la nova editorial sabadellenca Dstoria ha començat la seva partença amb un únic document. És un llibre tan carregat d’intencions que ell sol aconseguirà fer-se un espai entremig de les precàries columnes de llibres que sostenen l’economia del sector. A més, el seu caràcter polèmic, el tema plantejat i la manera de fer-ho, fan d’aquest llibre una carta de presentació prou  explícita per reconèixer en la tria d’aquest volum un nou segell editorial. 

Entre los justos. Historias olvidadas de la alargada sombre del Holocausto en tierras árabes (Dstoria edicions, 2013), publicat originalment l’any 2006, ens arriba amb l’aval d’uns quants premis rebuts i un punt de partida clar: “decidí que la respuesta más útil que yo podía dar al 11 de setiembre de 2001 era luchar contra la ignorancia árabe sobre el Holocausto” (pàg. 6). A partir d’aquí, el seu autor, Robert Satloff, director executiu del Washington Institute of Near East Policy, inicia una investigació que el portarà a viatjar per diferents països, entrevistar-se amb personatges varis i consultar arxius més o menys oblidats a fi d’aclarir quin va ser el paper dels àrabs en l’Holocaust, especialment al nord de l’Àfrica. Un paper que, fins ara, ni la memòria àrab ni la jueva, hauria pràcticament restituït (o simplement hauria arraconat o, fins i tot, silenciat), més enllà dels records desdibuixats i les vivències llunyanes dels supervivents i familiars. Hi ha un interès latent, persistent al llarg del llibre, per oficialitzar, per institucionalitzar, els esdeveniments que tingueren lloc entre els anys 1938 i 1943 (un interès evident en el mateix títol: trobar algun candidat àrab a formar part de la llista dels “Justos entre les Nacions” del Yad Vashem, és a dir, la llista de persones no jueves que ajudaren, comprometent la pròpia vida i de forma desinteressada, els jueus durant l’Holocaust).

El punt d’arrencada és sense dubte confús (i diria que perillós, si ens atenem a les dures conseqüències que ha tingut la Guerra contra el Terrorisme iniciada arran de l’onze de setembre per part de l’administració nord-americana). No deixa de sorprendre aquesta associació, intencionada o no, però en qualsevol cas poc argumentada entre l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York i tota la recerca posterior (més enllà de la confluència entre el trauma col·lectiu i l’experiència individual de Robert Satloff). Potser té a veure amb el recurs a la sensibilitat que l’autor tant utilitza. Menys confús és, en canvi, l’origen d’aquesta ignorància àrab envers l’Holocaust; una ignorància que va, segons l’autor, des de la negació fins a la seva minimització. Ras i curt: si els àrabs avui en dia passen només de puntetes pel record d’aquell període històric, és perquè acceptar plenament aquella realitat (tant si van col·laborar amb el Règim de Vichy, amb els nazis o amb els feixistes en l’extermini o la violència contra els jueus com si, al contrari, van obrar justament per salvar-los), els compromet directament amb l’actual conflicte àrab-israelià. Per Satloff, acceptar l’Holocaust  és justificar i legitimar la formació de l’Estat d’Israel. En aquest sentit, des del punt de vista historiogràfic, el llibre té un gran valor, en la mesura que la història, la memòria i el present són dimensions entrellaçades, concomitants.

PORTA_LLIBRE_ENTRE_LOS_JUSTOS

Trobar algun document, algun testimoni, algun registre material que mostri un gest, per petit que sigui, d’un àrab envers un jueu durant l’Holocaust: aquest és l’objectiu aparentment modest de l’autor (i dic modest perquè així s’expressa Satloff a l’inici del llibre, tot i que al final un se n’adona que els motius del mateix poden ser més complexos: a la pàgina 182, per exemple, es mostra orgullós perquè gràcies a la seva investigació ha pogut aportar proves suficients a la Conferència de Reclamacions Jueves perquè els jueus del nord de l’Àfrica siguin inclosos a la categoria de supervivents de l’Holocaust i, per tant, tinguin dret a una compensació econòmica del govern alemany). La veritat, però, és que l’empresa no és fàcil. Si amb Hannah Arendt havíem aprés que el nazis poden ser homes banals, Satloff sembla que ens vulgui ensenyar que els àrabs justos són més aviat excepcionals.

De fet, una bona part del llibre exposa les diferents maneres per mitjà de les quals els àrabs del Marroc i d’Algèria, de Líbia i de Tunísia, col·laboraren amb els colons nazis o feixistes durant l’Holocaust. Una col·laboració que adoptà formes diverses: des de la participació directa en tortures fins a la vigilància en els camps de concentració, passant per l’actitud còmplice i passiva de la indiferència o l’aprofitament econòmic i comercial de la situació. El capítol on es narra amb deteniment tot això es titula “Nadie les dijo que lo hicieran”, remarcant expressament que els àrabs actuaren com actuaren de forma espontània i voluntària, sense seguir cap ordre exterior. Una manera curiosa de relatar els fets en un llibre que es proposa restablir el pont entre la cultura àrab i jueva. Tan curiosa com les conclusions del mateix capítol: “El resultado fue que bastantes árabes colaboraron con las campañas nazis, fascistas y de Vichy contra los judíos, unos lo hicieron conscientemente, otros por necesidad, mientras muchos no participaron en nada. Sin embargo, ninguno de ellos puede decir que ignoraba lo que estaba ocurriendo” (pàg. 97). Satloff insisteix en el fet que, intervinguessin o no directament, tots els àrabs eren còmplices de la violència física, legal i simbòlica, sobre els jueus, ja que tots sabien el que estava passant. Això m’ha fet pensar en el valor de la complicitat: què vol dir ser còmplice, i quins efectes té ser-ne? Avui en dia, per exemple, que la informació és el paradigma de la societat, estar al cas del que succeeix al món ens converteix en còmplices de la misèria humana? Si fos així, els més informats, també serien els més còmplices? El llibre de Satloff té el mèrit d’interrogar-nos sobre la culpa, el perdó, la memòria, el ressentiment i l’actualitat.

Sí, l’actualitat. Satloff recorda que molts jueus que havien de marxar de casa seva perquè els alemanys els havien fet fora, es trobaven amb uns lloguers molt alts per part dels propietaris àrabs. Yaacov Zrivy, per exemple, “recuerda las enormes sumas de dinero que los árabes cobraban a los judíos por el alquiler de sus casas y sus pisos cuando los alemanes los obligaran a abandonar los suyos”. Conclou l’autor: en general, “los [testimonios] judíos acusan a los árabes de especular con los precios” (pàg. 77). No és que vulgui exculpar als àrabs per voler-se enriquir amb una situació tan traumàtica, però “especular amb els preus” (especialment de l’habitatge), és més reprovable en un context de guerra que en un context de pau? “Especular amb els preus” no és una de les “conseqüències” del mercat lliure?

Tinc la impressió que una exposició només centrada en la identitat cultural i religiosa (és a dir, entre àrabs i jueus), no pot deixar constància de la complexitat de la vida social; un aspecte, per cert, que el mateix autor deixa entredit però que no desenvolupa; especialment quan afirma que la majoria d’àrabs que es mostraven “entusiastes” davant el càstig, la persecució i la desfilada dels jueus camí dels camps de concentració, provenien de les “classes econòmicament inferiors” i que, en general, es “considerava que els jueus eren una comunitat rica” (pàg. 76). En aquest sentit, si l’autor hagués creuat en el seu estudi les relacions de classe, potser les conclusions haurien estat més matisades, o diferents, no ho sé. En qualsevol cas, tot i que al principi del llibre adverteix sobre el fet que la cultura àrab no és una cultura monolítica, es té la impressió que aquesta perspectiva es perd al llarg del llibre, que s’acaba convertint en una qüestió només d’àrabs i jueus (per cert, quin significat polític deu tenir, o pot tenir, que a Europa no s’hagi interpretat com un conflicte entre identitats religioses i, en canvi, seguint a Satloff, al nord de l’Àfrica, si? Perquè a Europa l’Holocaust és una qüestió, per dir-ho grollerament, entre alemanys i jueus, i al nord de l’Àfrica, no ho és entre marroquins i jueus, o algerians i jueus?)

I tanmateix, Robert Satloff acaba trobant els àrabs justos que buscava. Tots aquells líders religiosos àrabs que, des de les seves tribunes, condemnaren l’actuació de les autoritats nazis; tots els àrabs que renunciaren a exercir d’administradors dels béns i propietats confiscats als jueus; alguns guàrdies que els ajudaren a escapar dels camps de concentració; dones i homes que en algun moment donaren menjar i allotjament a refugiats i deportats. I també Mohamed V, Moncef-Bey, Mohamed Chenik, Si Alí Sakkat, Khaled Abdul-Wahab i Kaddour Benghabrit, el cap de la Gran Mesquita de París, que serví de refugi per molts jueus europeus durant la Segona Guerra Mundial.

Entre los justos. Historias olvidadas de la alargada sombra del Holocausto en tierras árabes és un llibre d’història escrit no només per entendre el present, sinó també per canviar-lo. Amplia la perspectiva de la Segona Guerra Mundial per recordar-nos que durant un temps al Nord de l’Àfrica s’hi jugà el destí d’Europa. A mig camí del relat periodístic, de la vivència personal i de la història oral i ben documentada, seguint una trama sovint detectivesca, el llibre de Satloff ens ensenya que en els silencis de la història és on tenen lloc els combats més difícils.

Bernat Lladó

 

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 23, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: