Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Liderant en femení

Acabo d’escoltar Estela Barnes de Carlotto, presidenta de les Abuelas de la Plaza de Mayo, en una colpidora i emotiva conferència. Amb 83 anys és una dona referent que segueix lluitant per als Drets Humans a l’Argentina i arreu, i ho fa amb lideratge femení.

Si es consulta un dels manuals de participació social i política de les dones[1], “una prova del lideratge de les dones es troba en la capacitat que tenen de transformar, des d’una perspectiva de gènere, les normes i la cultura de relació, en els espais de responsabilitat política i social en organitzacions, institucions o partits”. Els estudis de lideratge afirmen que existeix un estil diferenciat entre homes i dones, identifiquen que el lideratge femení és més cooperatiu, flexible, dialogant i creatiu, característiques que els estudis atribueixen al diferent procés de socialització rebut.

Però segur que tot és conseqüència d’una socialització diferent? O es tracta d’una aposta ideològica? La majoria de dones líders volen transformar les organitzacions de les quals formen part, ja que consideren que tan important és assolir els objectius que es proposen, com la manera amb la qual s’aconsegueixen, posant així en valor el procés i la participació de les persones que ho fan possible.

En el terreny de la justícia social destaca una dona amb extraordinària capacitat de lideratge. Malgrat que ella insisteix que sols és la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i que aquesta és una organització horitzontal, la veritat és que Ada Colau té la virtut d’expressar amb precises paraules grans arguments i comunicar-ho amb intel·ligent contundència. Seria molt diferent la PAH si el seu líder fos un home? En qualsevol cas, es tracta d’un molt bon exemple de lideratge en femení, que aposta per un estil cooperatiu, que subratlla la importància de la comunicació, de la creació de xarxes i que integra la participació com un ingredient indispensable de la plataforma.

ONGD

Respecte a les reivindicacions pel dret a decidir, també veiem com el lideratge de la societat civil recau en mans de dones. L’enorme tenacitat i capacitat de treball en equip de Carme Forcadell va aconseguir que l’11S més de 1.600.000 persones s’agafessin de les mans, travessant Catalunya de sud a nord de forma pacífica, festiva i reivindicativa. Com va expressar ella mateixa, “ens mobilitzem a favor de i no en contra de res”; frase interessant, en clau de gènere. Aquesta gran fita de l’Assemblea Nacional Catalana no va portar problemes de protagonisme amb Muriel Casals, amb la qual comparteix ideari i horitzó; ans al contrari, la presidenta d’Òmnium Cultural, amb la seva discreta i alhora ferma capacitat de lideratge, va cedir el protagonisme i va saber estar allà on tocava. Hagués estat molt diferent si ambdues líders fossin homes?

Més enllà dels moviments socials, sembla difícil intentar posar en pràctica aquest model de lideratge a les estructures massa jeràrquiques, com ara les dels partits polítics. Entre les dones líders destaquen Dolors Camats, per la seva dolça i alhora persistent manera d’expressar amb convicció els seus plantejaments, i Marta Rovira, per la seva claredat argumental, però la gran transformació s’esdevindrà segurament quan afrontin el difícil però imprescindible repte de liderar els seus partits amb perspectiva de gènere.

En diferents indrets del planeta algunes dones han esdevingut referents en termes de gènere i participació política, com Pratibha Devisingh Patil, primera presidenta de l’Índia, o la també primera dona presidenta de Libèria i del continent africà, Ellen Johnson Sirleaf, així com les primeres dones escollides per presidir Xile i Finlàndia, Michelle Bachelet i Tarja Halonen, respectivament. Exemples que s’han colat per l’esquerda del sostre de vidre i que han aportat, entre altres coses, dos elements fonamentals: per una banda, han introduït en les agendes dels partits polítics i de les institucions públiques temes que havien estat exclosos de la política i, per l’altra, han posat al descobert que les polítiques no són neutres, que afecten de manera diferent homes i dones.

També es donen casos de dones que han exercit un lideratge no femení, amb l’exemple paradigmàtic de la Thatcher, que no en va l’anomenaven “Iron Maiden” (dama de ferro). I, en aquest sentit, podem reflexionar en la línia de l’article de fa uns dies a Sirventès, escrit per la Núria Boix i titulat “Una copa de testosterona, sisplau”. És interessant, però alhora no exempta de riscos (com ja s’apunta al propi article), la proposta de prendre una copa de testosterona. El risc és que les dones vulguin gestionar, decidir, liderar a la manera “masculina” per encaixar més còmodament en un món androcèntric.

I a la inversa, la pregunta interessant és: es pot ser home i exercir un lideratge femení?

Entenent que el lideratge s’aprèn (no es neix essent líder) i que no és una qualitat exclusiva d’uns pocs, tothom pot esdevenir líder posant en pràctica tècniques i eines per liderar.

I, entenent que el lideratge femení no és exclusivament patrimoni de les dones, sinó que és aquell que qüestiona les estructures del patriarcat i pretén transformar-les, és el que s’exerceix amb una perspectiva que s’escapa, defuig i combat l’androcentrisme.

I tant, els homes poden ser bons líders femenins!

Posem-nos-hi!

Sílvia Ayala Rubió


[1] Escapa Garrachón, Rosa; Martínez Ten, Luz: “Guía de formación para la participación social y política de las mujeres” Primera edició: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i Diputació de Barcelona. Red nº 12 “Mujer y Ciudad” del programa europeu Urbal.

Fotografia: Portada de: “Estudi-Diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes” de Clara Bastardes i Laia Franco.

Anuncis

6 comments on “Liderant en femení

  1. Jordi Martí
    Octubre 24, 2013

    Està molt bé l’article Sílvia, m’agrada que ho enfoquis d’aquesta manera, sense feminisme extrem, que últimament està molt de moda. Podries fer un tractat o estudi sobre com saber liderar en clau femenina, per als homes eh!
    Petons

    • Sílvia Ayala
      Octubre 26, 2013

      Gràcies Jordi! Crec que la clau està en no confrontar. Alguns plantejaments posen els homes a la defensiva (i també algunes dones!), la qual cosa no permet avançar cap a unes relacions més igualitàries. És molt bona idea això de fer un tractat pels homes per liderar en clau femenina! Hi pensem conjuntament?

  2. Emily
    Octubre 24, 2013

    Genial Sílvia! Gran reflexió! Crec que ja existeixen lideratges i actituds femenines en l’home, ho podem trobar en el nostre dia a dia, en la realitat més propera. Crec que tot és dins nostre i més, si estem connectats i amb harmonia. A mi m’agradaria reflexionar-hi sortint de l’òptica del gènere i del que s’atribueix socialment a l’home o a la dona. Les persones que fan un bon lideratge, tenen la capacitat de mostrar el millor de sí mateixes en públic com a model que són, i liderar des del respecte i la cooperació envers i amb l’altre, per evitar l’aïllament, creant un espai de diàleg… Anem parlant. Et felicito!

    • Sílvia Ayala
      Octubre 26, 2013

      Gràcies Emily! És molt interessant el que dius que ja existeixen lideratges i actituds femenines en l’home i que tot és dins nostre. Segurament som més híbrids del que ens pensem…

  3. Josep Raventós
    Octubre 23, 2013

    Un tema molt interessant aquest de la feminització de la societat. Interessant i necessari, felicitats Silvia.
    De l’article dedueixo que les estructures que més funcionen sota el rol de la masculinitat són els partits polític, al menys la majoria dels “clàssics”. Del que no sé si es pot deduir, que les dones que arriben lluny en aquests, ho fan perquè adopten un rol masculí: si un es mira la Cospedal i la Chacon, ho semblaria.

    Crec que no estaria de més fer l’exercici de complementar la reflexió amb aquelles capacitats i actituts que s’associen a la feminització. Algunes segurament, són més evidents, d’altres menys i algunes altres no estarien exemptes de polèmica.

    Silvia, alguna reflexió final sobre com els homes hem i podem feminitzar les nostres organitzacions? Intueixo que la primera passaria per feminitzar-nos nosaltres mateixos….

    • Sílvia Ayala
      Octubre 26, 2013

      Gràcies Josep! I felicitats a tu també per passar a formar part d’aquest club, així compartirem un espai més de diàleg! Molt adient que els homes pugueu feminitzar les vostres organitzacions! Suma’t al tractat que volem fer amb el Jordi (comentari 1) i traiem conclusions tots i totes conjuntament!

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 17, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: