Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

My body my choice. El despertar de les dones

Les femen, noies joves, les deesses verges, les dones completes en si mateixes, que no pertanyen a ningú, que no volen agradar, ni necessiten ser aprovades, que actuen per una veritat en la que creuen. Independents, lluitadores, capaces de tot per dignificar el seu cos i la seva feminitat. Són les noves amazones, agafen la força estratega de la deessa Atena i cacen com Artemisa llançant la fletxa just allà on és necessari. Utilitzen  l’acció, la intimidació, la provocació i es mostren amb total acceptació, nues de pit i coronades amb flors. No tenen por, o almenys això sembla, i diuen prou, així no, i tant me fa si m’empresones!

El yin i el yang és present en totes nosaltres, les dones, i en els homes. La dualitat present en l’Univers i en totes les coses que es transforma en no dualitat, en una sola cosa. Les femen són bruixes, fosques, la nit, la lluna,, són dones; però surten a l’exterior, s’apoderen de l’espai públic i s’encaren a la societat amb la mà alçada entrant a parlaments, espectacles de moda, places… allà on creuen que han de fer sentir la seva veu per demanar que les respectin, a elles i a totes les dones del mon. Treballen en equip i construeixen amb l’energia yin, però alhora utilitzen la força més yang, el sol, l’extraversió, la lluita, arriscant tot el que tenen per arribar a tots els mitjans de comunicació i poder canviar les coses.

2

Estimen el seu cos, i se n’apoderen perquè saben que és seu i que ningú pot decidir per elles, malgrat que la societat patriarcal constantment ho faci a través de diferents eines.

Contra les institucions religioses, el turisme sexual, el sexisme i la prohibició de l’avortament al seu país, Ucraïna. Contra l’Islam extremista, contra l’absolució dels sis homes que van violar una adolescent a Suècia, contra la nova llei d’avortament de l’estat espanyol… són moltes les accions que han dut a terme i no sembla que tinguin fi. Quan tres femen van irrompre en el ple que es va celebrar el passat dimecres al congrés dels diputats, amb el lema “l’avortament és sagrat” escrit damunt dels seus pits, la sessió es va haver d’aturar per arrestar-les.

Sí que és sagrat. El que ara mateix s’està decidint és retallar uns drets que encara tenim les dones, i si aquesta llei s’aprova, la decisió sobre el nostre cos, el nostre embaràs, en definitiva, la nostra vida, estarà molt limitada. Doncs res, a viatjar a clíniques d’altres països d’Europa com ara fa trenta anys.

Deixeu-nos viure. Deixeu-nos estar.

Potser sí que cal repensar com viure en aquesta societat, sent dona. Som yin, som yang, som una manifestació de l’Univers, de Déu, del que sigui que cadascú cregui, de la mare terra a qui no parem de destruir, i ens destruïm. Ja n’hi ha prou. Apoderem-nos del que tenim dins, de la nostra gràcia sigui la que sigui, (cuidar, ser empresari, fer música, pintar, etc.) dels nostres interessos, siguem dones o homes,  i compartim-ho. Respectem-nos.

Potser és hora de realment ser en plenitud, amb tots els nostres atributs, que ja existeixen en nosaltres. I caminar plegats, de costat, per construir una nova societat en la que tinguin cabuda les necessitats dels homes i les dones, sense dualitats, com a éssers humans lliures, que viuen amb entesa i respecte.

La nostra història com a dones ha estat molt dolorosa, ho sabem i ho duem a l’esquena. Segueixen havent-hi morts per violència de gènere, violacions, desigualtats laborals, però hem avançat en altres aspectes d’estructura social, per dir-ho d’alguna manera, tot i que encara queda molt per fer. Quina contradicció pensar que aquest dolor, però, el segueixen sentint milers de dones arreu del planeta. Violacions, degradacions, sotmetiments, tortures, control fins a l’extenuació, la dona esclavitzada, la imatge de la dona que és ignorant, que no sap, que no cal que vagi a escola. El tracte és de no-persona, deshumanitzant, de degradació.  No hi ha paraules.

Canto

Reloj de campanas, tócame las horas

para que despierten las mujeres todas.

Porque si despiertan todas las mujeres

irán recordando sus bellos poderes.

Templo de la Diosa, ábrete deprisa

para que despierten las Sacerdotisas.

La que invoca Tierra, la que invoca Aire,

la que invoca Fuego, la que invoca Agua.

Porque nuestra tierra, gaya, necesita

que canten y bailen al son de la risa.

Emily Jiménez Barker

Canto al despertar de Caro Luna

Femen: femen.org

Fotografia:www.hijas de la tierra.es

Shinoda Bolen, Jean. Las diosas de cada mujer

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 14, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: