Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Messi i Mao, acròbates (2)

Quin és el paràsit més resistent? Una bactèria? Un virus? Una Idea. Resistent, altament contagiosa.  Així comença la pel.lícula Origen de C. Nolan. Una manera d’expressar en altres paraules allò que ja havia dit Mao: una Idea és una bomba atòmica espiritual.  Tammateix, viure sense Idea és la divisa moderna segons Alain Badiou, el filòsof francès més potent de l’actualitat. És més, tota temptativa d’unir els homes sota una Idea (del Bé, de la Justícia, de la Igualtat) acaba, segons l’opinió dominant, portant el mal. El Bé acaba sent l’origen del Mal. Per tant, visquem sense Idea, limitats al simple joc d’interessos particulars.  Els dirigents dels països democràtics esdevenen demagogs vulgars que, sota el nom de llibertat, anul·len tota referència a una norma diferent que la dels apetits privats[1], llegim a la seva traducció de la República de Plató. El menyspreu de tot allò que no pertany a la vostra petita persona s’anomena autonomia del subjecte humà. Prescindir de tot principi que impliqui la vida col·lectiva s’anomena llibertat individual. El fer carrera a cops de colze s’anomena èxit social.[2] Davant d’això, la resistència a no cedir esdevé molt difícil. Cal coratge per no sucumbir al consens dominant. Per tant, l‘acròbata de la Idea és aquell que no cedeix a viure sense Idea

mao-tse-tung-paper-cutting-4_l

La fi de la història que va predir Fukuyama a finals del s.XX, amb el triomf inapel·lable del liberalisme democràtic capitalista, implicava també l’acceptació de la subjectivitat humana liberal com a paradigma d’home infranquejable. La fi de les ideologies és una filosofia de la necessitat: tot és necessari, res no pot ser de cap altra manera i tots els somnis són impossibles. Per tant, no hi ha lloc per a la política. I la política és l’única que pot crear el lloc per a la Idea. Si només és real i necessari el mercat global, el món queda reduït als interessos. La política o és acrobàtica o és una simple gestoria d’interessos privats. La política ha de permetre desenvolupar la capacitat d’acció credora de noves possibilitats d’un subjecte individual o col·lectiu. Qui són en política els millors? Els qui fan avançar el procés polític sota el signe de la Idea i no del seu interès particular. Estan al servei d’allò comú i no privat, i sotmesos a la Idea i no a les opinions de la majoria. Per tant, l‘acròbata de la Idea és desinteressat

L’acròbata, tant en la seva dimensió atlètica com en la de la idea, té cura de si mateix (Foucault). La cura de si mateix  només es pot desenvolupar si l’objecte de cura, un mateix, ja ha sortit de la corrent ordinària de la vida social i s’ha establert en una regió pròpia d’exercici. Però com sortir de la corrent? Plató ho explica al mite de la caverna. T’hi has de veure empès, t’hi han de forçar. Un esdeveniment t’ha de sacsejar i transformar: convertir. Conversió a partir del que ja està convertit. La frase d’Aristòtil “tots els homes aspiren, per naturalesa, al saber” pot ser qüestionada, ja que tot sovint no volem conèixer allò que se’ns presenta, no volem pagar-ne el preu, un preu que pot qüestionar la nostra manera de fer i viure. L’educació és un afer d’orientació, de cap a on es dirigeix, si cap a a les ombres o cap a les veritats. És el que Pierre Hadot resumeix dient que toda educació es una conversió. Per tant, l‘acròbata de la Idea és aquell orientat cap a les veritats.

Com ho fem per viure amb el sacseig/transformació que provoca la veritat? A l’Ètica,  Badiou afirma que l’ètica d’una veritat es pot resumir en “Fes tot el que puguis perquè perseveri allò que ha excedit la teva perseverança. Atrapa en el teu ésser allò que t’ha atrapat i trencat”.  Com podré continuar excedint el meu propi ésser, en tant que penetrat per una veritat? Sent fidel a un procés de veritat, sigui aquest científic, artístic, amorós o polític. Caure enamorat, quedar captivat per la profunditat d’un pensament, o entusiasmar-se en un compromís polític que supera el principi d’interès immediat, m’obliga a avaluar la meva vida. I a mantenir-me fidel a la veritat que es desplega i que em supera. Per tant, l‘acròbata de la Idea és aquell que persevera en la veritat que l’ha sacsejat.

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el déu dels vents el velam del seu vaixell. I malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cor generós, trobin el camí dels vells anhels, plens d’aventures, plens de coneixences.

Acabem tal i com vam començar, amb el Viatge a Ítaca. El guerrer de Llach respon a la idea de Jean Jaurès a L’Armée nouvelle, on planteja la idea que un soldat és un ciutadà que defensa abans una Idea que un territori. El ciutadà al servei de la Idea es converteix en el soldat/militant d’aquesta, més que en el guardià de pàtries i fronteres. El guerrer sap que el vell combat no ha acabat, que els vells anhels encara estan esperant. Que l’impossible (actual) d’aquests no impedeix la seva recerca. Que l’acrobàcia és imprescindible. Enfront del subjectivitat liberal que diu que no hi ha camí, que ja hem arribat, que tota expedició ens aboca a l’abisme, l’acròbata és  aquell que planteja uns reptes que semblen impossibles.  I s’exercita per fer-los possible.  I per a això cal coratge i fidelitat en el servei a la Idea que transforma l’home en un acròbata del més lluny. Per tant, l‘acròbata de la Idea és un guerrer/militant al servei de la veritat que el travessa.

 

                                                                                                                          Josep Soler


[1]   Alain Badiou,  La Répúblique de Platon, Fayard, 2012, pàg. 464

[2]   op.cit., pàg. 461

Imatge: Thomas Fisher Rare Book Library / Foter / CC BY-NC

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Setembre 25, 2013 by in Uncategorized and tagged .
%d bloggers like this: