Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

I am writing to a rhythm and not to a plot

‘This is here,’ said Jinny,’ this is now.  But soon we shall go. We shall walk. We shall part (…). This is only here: this is only now. Now we lie under the current bushes and every time the breeze stirs we are mottled over. My hand is like a snake’s skin. My  knees are pink floating islands. Your face is like an apple tree netted under.

I no tens límits físics perquè has passat a un estat d’embriaguesa que et porta lluny d’un temps que transcorri seguint aquesta línia temporal que ens té atrapats en mil instants. Ets aquí, ets ara, i ara ja no hi ets perquè aquest ser tu ja ha passat i ja ets una altra en un altre instant.

‘That is my face,’ said Rhoda, ‘in the looking-glass behind Susan’s shoulder – that face is my face. But I will duck behind her to hide it, for I am not here. I have no face. Other people have faces; Susan and Jinny have faces; they are here. Their world is the real world. The things they lift are heavy. They say Yes, they say No.’

I no pots dir si ni pots dir no perquè creus que no existeixes, perquè si parles el llenguatge et fa perdre en mil facetes d’identitat i ja no saps on ets en realitat. I només et veus en els altres. I calles perquè el silenci et porta a un centrament que et fa tornar a ser una amb el món i l’univers i ja no et perds perquè ja no ets.

‘I have no end in view,’ said Rhoda, ‘I do not know how to run minute to minute and hour to hour, solving them by some natural force until they make the whole and indivisible mass that you call life(…)And I have no face. I am like the foam that races over the beach or the moonlight that falls arrowlike here on a tin can,(…) I am whirled down caverns, and flap like paper against endless corridors, and must press my hand against the wall to draw myself back.

Sin título

Però malgrat trobar-te en aquest estat tan pur, necessites tornar al món físic i toques els límits amb les mans per tornar a ser tu mateixa límit. I et busques amb la mirada de les persones que et rodegen i que expliquen qui ets quan et miren, però tu no ho pots veure, no ho vols veure i segueixes preguntant: qui sóc en realitat?

‘To be myself,’ said Rhoda, ‘I need the illumination of other people’s eyes, and therefore cannot be entirely sure what is my self. (…) I have been traversing the sunless territory of non-identity. A strange land.

Queda’t aquí, en aquest no lloc, en aquest no ser, en  aquest lloc tan estrany. Perquè els miralls són falsos i falsegen la vida, i la faran lineal quan tu la vols completa, la faran a trossets quan tu ets absoluta i no necessites explicar.

‘When I meet and unknown person, and try to break off, here at this table, what I call my life, it is not one life I look back upon; I am not one person: I am many people; I do not altoghether know who I am-Jinny, Susan, Neville, Rhoda or Louis: or how to distinguish my life from theirs.’ Said Bernard.

Som el món, som l’aquí, som el mirall dels altres i ens emmirallem. No som. Ens perdem en un lloc que és un no lloc quan no s’explica, que ja no és perquè ja ha passat. Ja hem passat. El llenguatge ens atrapa en espais materialitzats, en el pensament, en els records. Ens estructura i amb ell etructurem la nostra vida per explicar-la, per explicar-nos. Per què? I què més dóna?

‘The moment was all; the moment was enough. And then Neville, Jinny, Susan and I, as a wave breaks, burst asunder, surrendered to the next leaf, to the precise bird, to a child with a hoop(…)’ Said Bernard.

Com les onades, anem i tornem, anem i tornem, i ens trenquem en mil bocins per tornar-nos a ajuntar de nou. De l’individual a l’universal. De l’universal a l’individual.

I jo, què hi faig aquí entre vosaltres? Necessito dir i dir-me, però només són paraules, només paraules que demà puc dir al revés, o no dir-les, les puc dir des d’un lloc o des d’un no lloc, tant se val. És aquest instant l’únic que importa, l’únic que compta. I aquest instant està a punt de desaparèixer i en portarà un altre, com les onades que van i vénen i es trenquen i es tornen a fusionar de nou per tornar-se a desintegrar. Un i el món, nosaltres i el món, tots els que són dins d’un i el món. I tots junts una onada gegantina capaç de crear i lluitar per les creences quan sembla que ja no es pot construir res. L’onada de la primavera àrab, l’onada dels indignats, l’onada de les dones que s’han sacrificat per fer sentir la seva veu al món… les onades formades per milers de veus que es converteixen en en una sola veu en la col·lectivitat. I, per sort, l’univers que sempre ens embolcalla i ens protegeix de no perdre’ns del tot en les immensitats del no ser.

‘In this silence,’ said Susan, ‘it seems as if no leaf would ever fall, or bird fly.’

‘As if the miracle had happened,’ said Jinny, ‘and life were stayed here and now.’

‘And,’ said Rhoda, ‘we had no more to live.’

Behind the cotton wool is hidden a pattern; that we—I mean all human beings—are connected with this; that the whole world is a work of art; that we are parts of the work of art. Hamlet or a Beethoven quartet is the truth about this vast mass that we call the world. But there is no Shakespeare, there is no Beethoven; certainly and emphatically there is no God; we are the words; we are the music; we are the thing itself.

Emily Jiménez Barker

Woolf, Virginia. Títol: “I am writing to a rhythm and not to a plot.” Paraules que li va dir al compositor Ethel Smyth.

Woolf, Virginia. Últim paràgraf: “Behind the cotton… Moments of Being

Woolf, Virginia. Tots els fragments entre’.  The waves. En ordre d’aparició: pàgines 12, 23, 23, 64, 156, 157, 127.

Fotografia: http://en.wikipedia.org

Anuncis

One comment on “I am writing to a rhythm and not to a plot

  1. Laura
    Setembre 13, 2013

    M’agrada el text, m’agrada perquè em fa vibrar, em fa sentir i m’identifico amb aquest ser-no ser, estar en tot i en res,….i m’agrada aquesta idea d’unió de veus i col.lectivitats. Tots som un.

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 27, 2013 by in Uncategorized and tagged .
%d bloggers like this: