Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Viure històricament

La moda del que en diuen vintage, que tant s’ha estès en els últims temps, té coses que potser estèticament no convencen a tothom (rellotges Casio daurats?) i té coses interessants. Com les camises de quadres setanteres i les ulleres de muntures enormes, que han passat de caracteritzar les teresines de replà amb faixa, enagos i ulls de poll, a ser el més in dins el més cool d’allò més mod. El fenomen és interessant, perquè com tothom sap, la gràcia consisteix a rescatar les coses del passat. Això és sobretot un fenomen estètic, però imaginem per un moment que pogués anar una mica més enllà de la modernor de l’aparença, i es convertís també en una moda d’actitud, de praxis, com el consum de quinoa i llet de soja.

images-1

De tant en tant, les pàgines d’actualitat dels diaris ofereixen algun exemple de com el descrèdit del passat, l’escàs seguiment del vintage pel que fa a les qüestions més ètiques que estètiques, té efectes devastadors en la vida de la cosa pública. Un d’aquests exemples és la fal·lera que tenen alguns opinadors i polítics cavernícoles a comparar tot allò que belluga i que els posa nerviosos amb els nazis i el nazisme. Això passa sobretot en aquest estat nostre del sud d’Europa. Ara: justament això, podria dir algú, no és un ús del passat? Una mena de fascinació macabra per la història recent? En tot cas, és una instrumentalització perversa. Però la part que ens interessa  no és l’acció d’aquests individus, sinó les característiques del context que la fa possible, l’encefalografia col·lectiva que fa que fins i tot pugui resultar rendible per als interessos d’algú.

Això potser passa perquè el passat, o si voleu la història com a disciplina, com a tema, no és una qüestió quotidiana i recurrent a l’hora d’emetre un judici o exposar una opinió. Més aviat sembla una mena de territori de vegades tenebrós –quan hi surten nazis o aviadors de la División Azul homenatjats oficialment–, de vegades lúdic i distret –a les novel·les d’intrigues monàstiques o als  simpàtics mercats medievals de les ciutats d’extraradi–.

La necessitat i els beneficis de convertir la història en una referència necessària, imprescindible, del present és el que defensava Pierre Vilar, ja des d’abans de publicar Pensar històricament (1995). En un discurs de 1937, davant dels pares i els alumnes de l’institut de Sens on ensenyava, Vilar explicava a l’auditori que la història no és una disciplina que s’ha d’aprendre de memòria –imagineu la cara de descans i agraïment etern dels estudiants–, sinó que “l’objectiu de la història és ensenyar-vos a pensar davant els problemes més greus del món”. Els esforços d’unes quantes generacions de professors d’història segur que són admirables, i si a més d’intentar que no volin cadires a la classe han aconseguit ensenyar algunes coses als estudiants, el mèrit és doble. Ja se sap que els beneficis de l’educació són sempre a llarg termini, així que si els governs continuen trinxant les condicions materials i les bases morals de l’educació, no cal dir que els resultats també a llarg termini tindran un aire més que vintage, espantosament gòtic.

Ja que l’èxit i l’efecte de les modes és molt més ràpid que el pòsit pacient de l’educació, una solució d’emergència podria ser fer de la història una cosa cool: actualitzar el passat; fer-lo present dins la quotidianitat, valoritzar-lo i fins donar-li una aura moderneta. Que els raonaments i les opinions no valguessin si no estiguessin impregnades de la perspectiva històrica imprescindible, ja fos de dècades o de setmanes. Potser llavors no serien tan fàcils les instrumentalitzacions primàries o els oblits fulminants.

Pep Sanz

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 3, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: