Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

L’avar i el tresor (II)

Els cavalls del carruatge d’Harpagon, l’avar, ja no tenen esma per anar fins a la fira. “Com voleu que arrosseguin una carrossa, li diu el xofer, si amb prou feines poden arrossegar-se ells mateixos?” (acte III, escena 1). Es conta que han vist l’amo, de nit, robant-los la civada. L’avarícia, buidant a poc a poc el plat a les bèsties, les ha reduïdes a “idees o fantasmes” (acte III, escena 1).

Sin título

L’avar es dreça com un orat enmig del món per exigir que s’aturi perquè el món, tot rodant, malmet el seu tresor. Tot malmet el seu tresor. Quan Maître Jacques, el cuiner, anuncia el menú per a un important convit, Harpagon se li llença al damunt i, tapant-li la boca amb la mà, li engega: “Ah! Traïdor! Et menges tots els meus béns!” (acte III, escena 1). També la simple mirada del criat La Flèche, llambregant innocentment la cambra on el seu amo l’ha cridat, “devora tot el que posseeixo” (acte I, escena III). Els servents van foradats i tacats, però respecten escrupolosament la consigna que Harpagon els ha donat: “Aneu amb compte de no fregar els mobles massa fort, no fos cas que es gastessin” (acte III, escena 1).

La divisa secreta de tot tresor diu així, sense matisos: “pereat mundus”. El tresor, col·locant-se la màscara d’un déu, demana al seu vassall que li ho sacrifiqui tot. I com més se sacrifica el món, més histriònic somriu el déu. Però el mundus sempre és més fort i acaba xuclant el tresor i l’avar en el seu remolí (no es pot aturar el temps, no es pot evitar la corrupció, no es poden anul·lar les contingències, etc.).

Per això, els evangelis sostreuen el tresor del món i el situen al cel, ple de promeses noves: “Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben”  (Mt 6:20) Embolicat amb les fines sedes del cel, refulgent d’eternitat, el tresor que la bíblia retrata no coneix cap dels neguits que sacsegen i assolen en el món l’avar.

Tot el que hem dit fins ara ens convida a afigurar-nos  que el somni de l’avar és el somni d’una pau en la qual ell i el seu tresor, lluny de les convulsions del món, s’enfonsen en unes noces eternes. Però si això és veritat, com podrem entendre mai per què Harpagon a la vegada que “fa de sentinella dia i nit” (acte I, escena 3), que protegeix amb zel i es desviu pel seu tresor, no pot deixar de propiciar-ne la seva pèrdua, d’exposar-lo una vegada darrere l’altra a la catàstrofe? Per què empeny el seu secret fins a la superfície? Per què en revela la localització? Com s’explica que dediqui gairebé la mateixa energia a preservar-lo que a perdre’l? Harpagon milita discretament contra si mateix: “Oh déu meu! Em sembla que m’he traït a mi mateix. M’he anat enfebrosint, i em temo que he parlat en veu alta mentre enraonava amb mi mateix” (acte I, escena 4).

No és potser perquè és només posant-lo al caire del barranc –com aquells cotxes de les pel·lícules de sèrie B que queden sospesos en un últim sospir just abans de precipitar-se a l’estimbat-  i observant-ne l’inquietant tremolor que Harpagon en frueix?

Després de desfer-se en planys per la desaparició del seu tresor, un Harpagon irat diu “faré que interroguin tota la casa; les serventes, els mossos, el fill, la filla, i a mi mateix també” (acte IV, escena 7). Just abans, mentre veia fugir el lladre, s’havia agafat el seu propi braç i havia exclamat “Torna’m els meus diners, brivall! (acte IV, escena 7). Podem entendre ara el sentit d’aquesta autoinculpació? Harpagon confessaria confusament, sota l’aspecte d’un lapsus, que el neguit (el món, la contingència, etc.) no negava la pau de la seva fruïció sinó que, de fet, era el que en constituïa el secret mateix; ens confessaria que, lluny del somni del tresor celeste, el neguit resseguia com una sinuosa línia negra tot el marbre de la seva fruïció.

Roger Fusté

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Mai 12, 2013 by in Uncategorized and tagged .
%d bloggers like this: