Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

L’aventura del lliure pensament

Quan en la tercera part del Discurs del mètode Descartes confessa que “el cultiu de la raó i la recerca de la veritat” omplen la seva ànima de felicitat de tal manera que res més ja no podrà captivar-la per igual, està explicant què significa “vitam impendere vero”: és a dir, “dedicar la vida a la Veritat”, esdevenir filòsof, conjugar rotundament Vida i Filosofia. Ben cert que Descartes va anar molt lluny en les seves intencions: havia arribat a declarar que preferia batre’s en un duel per la veritat abans que fer-ho per amor.

Però Descartes no està sol en la seva bogeria. Spinoza diu unes paraules semblants al Tractat de la reforma de l’enteniment quan es proposa investigar un bé verdader que afecti l’ànim, alguna cosa que, un cop trobada i posseïda, el faci “gaudir eternament d’un alegria contínua i suprema.”

Mentre escriu Humà, massa humà, Nietzsche encara busca els “esperits lliures”, valents camarades i amics per xerrar des de les altures, companys intrèpids i alegres que s’hagin desfet d’una vegada per totes dels llasts, les cadenes i les gràvides inèrcies del pensament anquilosat. Decebut, i tal vegada amb un deix d’amargor, admet en retrospectiva que aquests esperits, com a tals esperits, només eren fantasmes de la seva imaginació emmalaltida. No importa. Amb tot, Nietzsche continua escrivint, rumiant, escollint la veritat en lloc de la fe per tal de conquerir una llibertat escorredissa. “Tenir fe significa no voler saber la veritat. Vulgues la veritat, només la veritat, i aleshores seràs lliure”, aconsella per carta a la seva germana.

Ara bé… siguem sincers, baixem dels núvols, toquem de peus a terra: quin interès pot tenir la Veritat per a nosaltres, cínics postmoderns que tornem de tot i escèptics pràctics que en tenim prou amb les victòries pírriques, intermitents, de les petites certeses relatives i quotidianes? I la Filosofia, què en podem aprendre d’aquesta estranya i qüestionada veïna dels plans d’estudis vigents? Si la disciplina més indisciplinada, sense més supòsits que la seva pròpia existència, ha volgut mai res, sempre ha estat el mateix. Obrir el camp dels possibles, somiar l’impossible. En un mot, pensar.

La Veritat en majúscula és una idea, certament. Potser no es correspon amb cap realitat; no existeix, no ha existit ni existirà mai. La Filosofia que apuntava a la Veritat ha estat un laberint que amb sort ben aviat podrem abandonar per irresoluble… Tota la història de la filosofia s’amuntega com un monument immens, indesxifrable i estrident, a voltes esplendorós, custodiat a l’acadèmia, simplificat en manuals que es publiquen una vegada rere l’altra, en mil idiomes i edicions, recitat a les classes de batxillerat, a les aules universitàries, repetit en tòpics, frases fetes i girs inesperats del llenguatge. Una desferra que ha acompanyat els homes i les dones des que Tales, mirant el cel, va caure distret en un pou davant del somriure condescendent d’una bonica esclava tràcia.

m110

La Filosofia és una aventura o no és res –és el terreny de la reflexió sobre els esdeveniments, sobre tot allò que ha advingut. Es vol com el noble revers de la Inquisició: no pregunta una resposta ja sabuda d’antuvi, que espera recelosa una demostració arrencada amb violència, sinó que es llança al buit de la ignorància i, des d’allà, treu totes les forces per posar llum i coneixement. És una Argonàutica, la filosofia, el velló d’or de la qual és fruit d’una il·lusió passatgera, sentida ara distant i adés massa propera. Kant afirma que només la metafísica resistiria en una catàstrofe colossal que afectés la humanitat sencera; el desig de saber es mantindria intacte després de la caiguda de totes les ciències, les arts i les tècniques. Filosofar és anar a l’aventura, escapçar els dogmes, fins i tot els que no ho semblen, viatjar sense rumb. I malgrat això, el savi Montaigne ens adverteix calmosament: “Una ànima que no es fixi una meta, es perd. Qui vol estar a tot arreu no està enlloc. No hi ha cap vent que pugui ajudar l’home que no va a port.”

El pensament lliure també necessita un límit, que un dia algú va batejar com a Veritat, i que es podria dibuixar com un miratge que ens obliga a caminar sense rendir-nos pel desert de la vida.

El Sirventès

________________

Fotografia: xn44 / Foter.com / CC BY-NC-ND

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Abril 28, 2013 by in Uncategorized and tagged .
%d bloggers like this: