Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Amat espriu

Sí, hauríem pogut escriure Espriu amat, és clar; però hauria canviat tot. Hauria canviat el subjecte del títol i hauria canviat l’objecte d’aquestes línies. Que Espriu és un poeta que s’ha fet amar durant generacions de lectors és ben sabut; aquí, i més enllà d’aquestes fronteres. Que Amat, Joaquim Amat-Piniella, autor del monumental K. L. Reich, ha resultat injustament espriu, és a dir magre, flac (segons el DCVB), per la manca de ressò fins i tot en el seu centenari, és un fet potser menys notori, però lamentable. Perquè el 2013 és l’any Espriu -cal recordar-ho?-, però també és l’any Rosselló-Pòrcel -ja ens ho recordarà la M. M. Bonet amb un disc-, i és també l’any Amat-Piniella

Amb un lustre a Mauthausen, Joaquim Amat-Piniella va atresorant versos –Les llunyanies (1940-1946)– que si haguessin estat descoberts al camp l’haurien portat directe al forn; i va atresorant, sobretot, records; uns records que vomita tot just havent sortit del camp de concentració l’any 1945. Ho fa des del seu refugi vital i mental a Sant Julià de Lòria (Andorra) on passa tot l’any 1946 escrivint i reescrivint. A les més de 400 pàgines de K. L. Reich l’autor ofereix quelcom de ja sabut dels camps: la ignomínia del sistema de víctimes que alhora són botxins d’altres víctimes, que també narrà Semprún; la mala consciència dels supervivents que ho són pel fet d’haver estat baula de la corretja de transmissió de la mort, o senzillament per haver estat forts i afortunats en les circumstàncies, com explica també Primo-Levi; i ofereix el periple vital de qui ha passat per un camp de concentració, tal com també farien tots els autors de la literatura concentracionària. Però també regala quelcom d’insòlit: una narració extremadament propera als fets per la immediata redacció del llibre (1946); la inclusió d’elements tan reals com morbosos, com ara la prostitució, la sodomia, la pederàstia o l’antropofàgia als camps; una recreació literària -no documental, memorialística o assagística-; i una perspectiva fascinant, la del lliurepensador, la de l’home que mira de (sobre)viure als camps, però també al sectarisme dels bàndols anarquista i comunista que més enllà de la República i de la Guerra Civil arriba als camps de concentració.

Retaining wall

L’Emili, alter ego concentracionari d’Amat-Piniella, és un il·lustrador que sobreviu els primers anys al camp pintant dibuixos pornogràfics per quadres intermedis de Mauthausen. Això li genera un conflicte intern, ja que “en eludir el destí col·lectiu bo i acceptant una tasca vergonyosa, va posar un pes cada dia més feixuc a la seva consciència”. Des de la posició de supervivent afortunat constata la progressiva depravació de l’ambient general on “l’embrutiment” s’imposa i “l’egoisme és la llei del camp”. Les observacions pel que fa a les estratègies dels botxins són acurades i lúcides: “com més injustos [els càstigs], com més dens el clima de terror, com més espectacular la mise en scène, més eficaços”. I el rerefons general en el qual s’emmarquen les estratègies per tal que les víctimes alhora esdevinguin botxins d’altres víctimes respira el mateix sentir amb el qual Primo-Levi titularà el seu llibre més famós (Si això és un home): “calia corrompre’ls perquè si un dia sortien ja no fossin homes”. En el periple de l’Emili hi haurà diverses figures importants: la de l’entusiasta Francesc, entranyable, convençut que “és somrient com es fan les coses importants”, i la del lliurepensador alemany Werner, lúcid i escèptic. De fet, la perspectiva del lliurepensador és adoptada per Emili mateix; i per tant, per Amat-Piniella, qui, tal com apunta David Serrano a l’estudi introductori de K. L. Reich, té com a referents de preguerra els lliurepensadors laics Abdó Terrades, Pi i Margall i Roca Farreras. L’Emili (Amat-Piniella), doncs, constata l’esterilitat dels dogmatismes i de les lluites sectàries a què aboquen, amb l’anarquisme i el comunisme com a màxim exponent d’aquesta discòrdia: “el veritable enemic, el nazisme, no podia ser assolit; calia crear un ersatz d’enemic: dividint-se en dos bàndols i esbatussant-se”. La perspectiva singular amatiana no es limita a aquesta constatació, sinó que l’autor mira d’aportar una mirada comprensiva  que inclogui la monstruositat i la barbàrie com a trets humans “també els monstres formen part de la humanitat”; una mirada que defuig el materialisme reduccionista: “no és pas la misèria, que crea les lluites, tal com sembla pretendre el materialisme històric […] hom es barallaria igualment per qualsevol bizantinisme”; i que es reclou en la contemplació i la reflexió no pas com un acte de covardia, sinó de responsabilitat; i amb una aparent paradoxa brillant segons la qual “l’acció fa estèril el pensament”, l’autor apunta que la covardia no consisteix en la manca d’acció, sinó a “atordir-se amb l’acció per no enfrontar-se amb un mateix”. De tot plegat, Amat-Piniella, un cop alliberat de Mauthausen, en conclou que “la pau general només podrà néixer aquell dia en què els homes la sentin en l’ànima”, una reflexió aquesta, que, per la volada del pensament en el decurs de K.L Reich i l’extrema gravetat dels fets viscuts, no es pot considerar naïf, i que val la pena de prendre en consideració.

El pensament lliure d’Amat, més enllà del valor literari i documental de K. L. Reich, en fa un autor valuós. Si Amat és, doncs, espriu, no és perquè sigui pròpiament eixorc -el pensament i la narració amatians esdevenen fèrtils llegits des de qualsevol punt de vista- sinó perquè l’oblit l’hi fa.

 Jordi Pedret Rodes

———-

AMAT-PINIELLA, Joaquim (2005[1963]) K. L. Reich. Barcelona: Edicions 62.

Fotografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Mauthausen-Retaining_Wall.jpg

Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Abril 14, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: