Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

A poc a poc i bona lletra (I). El futur

De tant en tant, surt algun ministre amb idees revolucionàries per adobar d’una vegada per totes l’educació del país.

Sin título1

Si la proporció d’aquest “de tant en tant” fos d’un ministre per generació voldria dir que el poble fa el seu camí a poc a poc i amb bona lletra, i els canvis en el sistema educatiu serien fruit de la mateixa evolució de la societat.

Malauradament, ens hem acostumat que cada vegada que canvia el titular del ministeri hi ha una reforma educativa més o menys explícita. El remei proposat en cada cas es fa per oposició ideològica a l’anterior i mai no compta amb el consens del gruix de la comunitat educativa. No cal entendre-hi gaire per saber que així no es va enlloc.

Ens hem avesat tant a aquesta permanent reforma i contrareforma que ens hem tornat immunes a la veritable reflexió sobre el futur que ens espera i que volem per als nostres fills. Hem associat cada reforma amb un nou atac: ens posem la cuirassa, ens amaguem darrera la pancarta i mirem de mantenir les coses tal com estaven.

La reacció tampoc no és estranya, amb cada reforma educativa no hi hem perdut un llençol, sinó una bugada sencera. Dir prou, per tant, és una actitud ben normal i comprensible. El problema és que tanta defensa numantina ens porta a l’extrem contrari: l’immobilisme i l’autocomplaença. Darrera la trinxera sovint sembla que l’educació del país sigui idíl·lica i que tinguem un sistema que funciona a les mil meravelles. I això no és més que amagar el cap sota l’ala: qualsevol que hagi posat un peu dins una aula sap que de problemes i coses que no rutllen n’hi ha moltes més que no en voldríem.

Que tot plegat no ens faci caure en una doble trampa: canviar per canviar no serveix de res sense consens, sense una reflexió profunda i sense fugir de capelletes ideològiques; ancorar-se en posicions cofoistes i obviant l’autocrítica, però, tampoc no ens porta enlloc més que a aquest atzucac en què ens trobem.

És ben hora que, d’una vegada per totes, aquesta generació es tregui la son de les orelles i posi fil a l’agulla. No ens cal una reforma educativa, sinó la nostra reforma generacional, una vertadera revolució que ens despulli de tot el que és accessori i recuperi els pilars i les essències. Entre tanta societat líquida ens hem de retrobar i ressituar contínuament, i sense una estructura sòlida correm el risc que tot se’n vagi en orris. Potser no estaria de més que, per començar, tinguéssim sempre present qui som, on som i on volem anar.

Es tracta d’una tasca de molta volada i d’una magnitud inabastable si no es porta a terme a partir d’una vertadera voluntat col·lectiva. Si volem, podem. Per això, però, cal consens, paciència i anar tots a l’una. Hem de fer un esforç per desideologitzar els valors, que no són patrimoni de ningú: recuperem, reforcem i incentivem la feina, l’esforç, la perseverança, l’(auto)exigència, la disciplina, la tolerància, el respecte, l’acceptació, el compromís… En una societat líquida com la dels nostres dies, valors sòlids, comuns i consensuats.

Afrontem els problemes de cara: no deleguem tota la responsabilitat de l’educació dels nostres fills a l’escola, no emmascarem l’èxit i el fracàs en un ball de xifres i taxes d’aprovats i suspesos, aprenguem que saber llegir i escriure va molt més enllà del procés de lectoescriptura: anem a l’arrel dels problemes i trobem-hi solucions des del consens col·lectiu.

Per fer una nova societat, o per canviar-la, cal que fem un pas endavant, hi posem el coll i ens hi impliquem de totes totes, cadascú des del seu redol. Ningú no ha dit que sigui una tasca fàcil. Qui no hi estigui disposat, que faci la passa al costat, que d’altres en vindran amb prou empenta per reconduir la situació i tirar el carro endavant. A poc a poc i bona lletra: ens hi va el futur.

Josep Ramis
Anuncis

Què hi dius ?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 17, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: