Sirventès

Revista digital de cultura i pensament

Corruptio optimi pessima

photo
“Es diu que un trastorn similar havia colpejat anteriorment molts altres indrets, però d’una corrupció com aquesta, no hi ha constància enlloc”[1]

La corrupció dels millors, el pitjor. Això diu el títol, i en llatí, perquè poca broma. La corrupció (corruptio, φθορά) és una forma de mort acompanyada d’una putrefacció ràpida, i lògicament d’una pudor inaguantable. Tucídides és un dels primers en fer servir la paraula phthorá: durant la guerra, allà a l’Àtica, en el camp de la Confederació del Peloponès, apareix la pesta, i ràpidament la pudor dels cossos és tal que només els metges s’atreveixen a apropar-s’hi. Phthorá és això: pesta-mort-descomposició-pudor. Poso la paraula en grec, perquè és genial: és l’onomatopeia de qui escup tot el que pot (ph-tho!) i desprès s’escura el coll (rá!) perquè això, no hi ha qui s’ho tragui. Avui dia d’aquest fenomen en diem, crec, “pestilència”.

El gran problema de la pestilència, continua Tucídides, no es tant la molèstia que causa la pudor, sinó que la mateixa pudor és la malaltia, i mata. Els metges, en apropar-se, són els primers en morir, i no només fracassen a l’hora de curar la malaltia, sinó que acceleren l’epidèmia en lloc d’aturar-la. Perquè la corrupció és un forat negre: quan arriba a una massa crítica, tot allò que s’hi apropa s’hi perd i no en torna a sortir mai més: es contamina, i tan ràpidament que “cap art o tècnica humana ja no servia de res en absolut”.

Arribats a tal extrem, quan els remeis racionals fallen, sorgeixen a tort i a dret promeses de remeis irracionals. Doncs és la tercera característica de la corruptio: primer és una forma de mort; segon, fot una pudor tal que si no s’actua de seguida comença a corrompre tot allò que s’hi apropa; i tercer, que ve “sovint acompanyada de fantasmes”[2]. Els remeis irracionals tampoc no funcionen, és clar: “Totes les súpliques als déus i les consultes d’oracles, i qualsevol altre mitjà similar, eren inútils”. Què podia passar, doncs? “Vençuts per la magnitud del mal, ho van abandonar tot”.

I nosaltres? A nosaltres fa cosa d’un any i mig ens van vendre “el govern dels millors”, i en lloc seu tenim la pudor, fruit de l’avançada corrupció del cos social, i tenim els fantasmes (molts). I la temptació d’abandonar-ho tot guanya cada dia més adeptes. Ajuntaments, govern autonòmic, govern estatal, tot està tan podrit que fa una pestilència inaguantable –i cada dia més gent marxa del país, o cerca una mica d’aire en l’egoisme o la diversió.

Per sort, la corrupció política no és sinó una metàfora, una imatge de la veritable phthorá: en el nostre cas, la pudor de cadàver és només un dir. Els metges s’hi poden apropar, i podrien enviar els portadors de la malaltia a una sana quarantena de vint-i-cinc anys en una presó ben guardada. Fins i tot es pot imaginar raonablement que el contacte dels alcaldes, consellers i ministros, i governants corruptes de tot calibre, amb la vida real de les cel·les estretes, les dutxes col·lectives i el càtering penitenciari els podria d’alguna manera curar de la seva pròpia malaltia.

Però no: alguns s’han proposat, en comptes de separar els membres putrefactes del cos social, que siguin els fantasmes els encarregats de fer de metges: comissions d’ètica (és a dir: comissions de dubtosa ètica), cúpules anticorrupció dins els mateixos partits (és a dir: reunions de fantasmes més pestilents, ells mateixos, que els propis cadàvers del Peloponès. Avui dia és imprescindible traduir la novaparla). I nosaltres, ocupats a cercar el poquíssim aire respirable que ens queda, o a entrenar-nos a viure sense respirar (cosa que els fantasmes fan meravellosament bé: conec uns quants militants en desacord absolut amb el seu partit, que porten com deu anys sense respirar. I tot i així, parlen). Admirable.

El Sirventès només sap dir la veritat, però és un defensor del “ben dit, tot es pot dir”, així que no pensa phtorar a la cara de ningú. En canvi sí que continuarà cantant que la corrupció dels millors és el pitjor, que la pestilència que surt de les places Sant Roc i Sant Jaume, dels carrers Génova i Ferraz, està matant la minsa i minvada protecció que ens queda davant de la golafreria de Standards & Cola, i que ja som grandets per tenir por dels fantasmes, no creieu?
El Sirventès
 
 

[1] Tucídides, Guerra del Peloponès, 2,47.

[2] Liddell-Scott-Jones Greek-English Lexicon, art. φθορά

Anuncis

Information

This entry was posted on febrer 3, 2013 by in Uncategorized.
%d bloggers like this: